On anem?

D’on venim? Què som? On anem?… La que passa per ser la tríade de qüestions primordials de la filosofia no va ser formulada tal com la coneixem avui fins que, quasi a punt de començar el segle XX, Paul Gauguin va titular així un dels seus quadres: D’où venons-nous? Que sommes-nous? Où allons-nous? Era quan la filosofia occidental, amb el cos de Déu encara calent en la morgue, es preguntava pel sentit de l’existència. I té gràcia que aquestes preguntes no tinguen el seu origen en la filosofia pròpiament dita, sinó en la rutina quotidiana d’uns nadius tahitians que tenien per costum preguntar això, en singular, a qualsevol foraster amb qui es trobaven, entre ells Gauguin, que llavors bambava per allí. En singular no sonen igual: «Shhh…! Eh tu! D’on véns? Qui ets? On creus que vas?».

firaiWEB

Si el pintor francés s’hagués exiliat a l’Horta de València o a qualsevol altra zona rural de l’Espanya de l’època en comptes de la Polinèsia, la seua experiència no hauria estat molt diferent. Dit siga de passada, són les mateixes preguntes que et feien els porters de finca (quasi tots excombatents i confidents de la policia franquista), cada vegada que anaves a visitar la nóvia, o les que et fan ara els segurates d’urbanització de luxe quan t’has perdut. Pel que sembla, les famoses tres qüestions no amaguen molta mística.

Seguir llegint On anem?

Share