La guerrilla de Berberana

Els anys seixanta se n’anaven quasi igual com havien vingut, deixant-nos més lluny de París que mai. Quan van arribar, quasi la meitat dels espanyols vivia encara del forcat i la rella i la ramaderia, i l’altra meitat d’una mineria, una siderúrgia i unes drassanes centenàries, o d’una petita indústria incipient amb complex provincià: mobles, sabates, taulellets, botiges i poca cosa més. El canvi més aparent es va escenificar al llarg de la dècada a les platges, que havien esdevingut un zoològic on convivien espècies foranes (sueques majorment, si cal creure la llegenda) i espècimens autòctons com José Luis López Vázquez o Laly Soldevilla. Observant-ho tot amb ulls d’entomòleg un poc estirat, caminaven per allí els cineastes de la gauche divine (els de l’escola de Barcelona) i, amb molt més encert, el tàndem terrenal format per Azcona i Berlanga.

berberana-web

El turisme era una activitat estiuenca de què es feien càrrec, sobretot, temporers, que alternaven l’art de fer sangria a l’estiu amb el de collir xufes a «levante» a l’hivern. No sabien aquells cambrers d’ocasió que el futur, tan trist, seria seu. La resta del país, a veure Maguila Gorila o Los Picapiedra en blanc i negre, a través de l’antena solitària de canal únic que s’observa a l’esquerra de la foto.

Seguir llegint La guerrilla de Berberana

Share