«Imbècils»

Umberto Eco, qui en altre temps fou l’imprescindible autor d’alguns assajos (i una novel·la) que van ser l’alegria de la nostra joventut, ha dit fa poc que «les xarxes socials donen la paraula a legions d’imbècils que abans parlaven només en el bar, després d’un got de vi, sense fer mal a la col·lectivitat. De seguida els hi feien callar, mentre que ara tenen el mateix dret a parlar que un premi Nobel. És la invasió dels imbècils». El més significatiu, i que no ha estat destacat, és que aquestes paraules van ser dites no en una entrevista, enmig del fragor dialèctic, sinó com a part d’una meditada lliçó magistral llegida durant l’acte del seu segon nomenament com a doctor honoris causa per la Universitat de Bolonya, i que els universitaris presents, professors i estudiants, es van posar dempeus i van aplaudir de valent, segons conta La Stampa. L’autor de la recent i difícilment perdonable castanya Número zero, expressava així el que, si es jutja per aquesta calorosa reacció, molts intel·lectuals senten i expressen des que Internet va donar veu a qualsevol mindundi.

barWEB

D’entrada, un se sent temptat de subscriure aquestes afirmacions, però convé anar a pams. Hi ha ara els mateixos idiotes que sempre, i sempre han intentat fer notar la seua presència en qualsevol circumstància (és un dels trets que els fa idiotes), encara que, com diu Eco, ho feien en el bar, en la barra —les tertúlies de café solien ser cosa de senyors—, i ara la seua veu és més potent i, com el soroll que emeten els cotxes tunejats, aquests trons de la imbecil·litat, arriba a totes bandes. L’espai per a l’opinió era terreny vedat, zelat per una indústria, la de l’opinió pública, que n’impedia l’accés a tot aquell que no complís amb els requisits exigits pels amos d’aquests mitjans. Tot el que s’hi transmetia, per definició, no podia ser estúpid. Això ha canviat. Per culpa d’Internet, dins del vedat s’han colat tot de caçadors furtius, d’idiotes perillosos armats amb una tablet, i tant els amos com els usufructuaris de la finca estan emprenyats.

Seguir llegint «Imbècils»

Share

Llibres en llanda

De tant en tant apareixen fenòmens que fan ressorgir la ja pesada i tramposa discussió entre apocalíptics i integrats. Com si no hi hagués més alternatives que la resistència o l’adhesió incondicional a això que es presenta com a canvi necessari. El dels eReader o lectors de llibres electrònics és un d’aquests fenòmens. Els amants de les disjuntives maniquees tenen ací una llepolia, i ja tenim una altra vegada als unabombers i els geeks representant la seua farsa que, com sempre, té poc a veure amb la vertadera batalla que, també com sempre, es dirimeix majorment a l’àmbit de l’economia.

e-readerDUOr

La qüestió és: calien aquests artefactes? Perquè un pensa en els llibres, els hipotètics perjudicats o beneficiats per l’assumpte, i se’n recorda de les tomaques, que estaven tan tranquil·les en la seua mata fins que va vindre un fill de puta, les va ficar en una llanda i les va enviar pa’ Caracas.

Seguir llegint Llibres en llanda

Share