Saturació

Que els espais habituals de convivència són cada vegada més agressius és una cosa que es posa de manifest en els canvis que s’han esdevingut al llarg dels últims cinquanta anys en la tipologia arquitectònica. Hem passat dels balcons descoberts i les cases lluminoses i obertes a l’exterior, a les façanes fosques i bunqueritzades, convertides en defenses contra les nombroses formes de pol·lució urbana, des de la que ha monopolitzat el mot, l’atmosfèrica, a aquelles que afecten la salut mental, les actituds i, en última instància, la idiosincràsia dels ciutadans, especialment la contaminació visual i l’acústica. La primera invita a no mirar, a fer-se els cecs, i el soroll de vegades és ja tan desesperadament intens i persistent que l’única manera d’evitar-lo és produint-ne més.

vacaWEB

La quantitat ingent de missatges que rebem, tant dins del nostre àmbit privat com en eixir al carrer, i tot el que fem per a esquivar-los, estan transformant a marxes forçades el nostre comportament. Llisquem per un entorn saturat d’estímuls com animals de laboratori d’aspecte ruminant dins d’un laberint experimental. Estem desenvolupant habilitats inverses a les de la socialització: no veure, no sentir, no parlar, no interactuar. Caminem amb els auriculars embotits en les orelles, escoltant una música extradiegética que ens converteix en espectadors de tot el que ens envolta i fa del món una pel·lícula. I quan tenim ocasió, siga en la parada de l’autobús, en el metro o prenent un café, tractem d’anar-nos-en encara més lluny, ens submergim en els mons virtualitzats o directament imaginaris que ens brinda una pantalleta. El problema és que uns estímuls no anul·len els altres sinó que s’hi superposen. I a més a més, tot tractant de fugir d’un món sensorial que ens resulta cada vegada més estrident i repel·lent, esdevenim cada vegada més vulnerables.

Seguir llegint Saturació

Share

El regne de Logomàquia

Els cada vegada més extensos espais de la informació van atibacats d’arengues que, si es transformaren de sobte en fets, incendiarien el planeta de colp i volta, com si fóra un misto. Les mal anomenades tertúlies, els blogs, els fòrums i les columnes periodístiques adornen amb el seu verb rebel i la seua ideologia suposadament subversiva un flux de notícies convenientment controlat per instàncies que passen inadvertides. És un extremisme que, a banda de servir de camuflatge a la manipulació de les notícies, constitueix l’equívoca i aparatosa façana d’una docilitat i un entreguisme que s’acendra en la por i en la impotència. Aquestes proclames són com aquells exabruptes que en temps de foscor s’emetien només intramurs de la llar, o com els gasos que un expulsava en la intimitat de l’alcova i dels quals no quedava cap registre històric. Ara, escudats en un fals anonimat, els amollem als quatre vents donant-li a la tecla intro. Els altres amollen els seus i tots ens hi fem els sords.

boxWEB

Fer política ha acabat per significar parlar de política i poca cosa més. Vivim en una missa permanent, interpretant una litúrgia revolucionària eminentment retòrica, siga visual o verbal. Les seccions tradicionals de la premsa de paper han estat desbordades en passar als mitjans digitals per un discurs polític d’una superficialitat esbalaïdora, basat en la xafarderia, en el rumor, en la xicoteta peça d’actualitat, sempre efímera, en una espècie de crònica del cor de nines que parlen. Pensament previsible, simple, precipitat i fragmentari, punts de vista inamovibles, romanços prefabricats i absència d’arguments. I amb tot aquest enfitament, després de cada convocatòria electoral, quan passen els primers moments d’eufòria, a poc a poc ens adonem (hi ha a qui li calen trenta anys) que el que és realment important no es mou, que tota aquesta verborrea pretesament transformadora amaga una estratègia essencialment conservadora que deixa intactes els pilars de la situació.

Seguir llegint El regne de Logomàquia

Share