La majoria sigil·losa

A aquella legió d’éssers que durant la dictadura del victoriós general Franco no pintaven res, no deien res, no se n’eixien mai del solc i lloat siga Déu, un bon dia, oh miracle, els van encomanar una tasca colossal, ni més ni menys que la de triar els governants de la nació. Molts recordaran quina fou la primera reacció d’aquells individus timorats i silenciosos: tots deien que eren apolítics, una paraula que és un oxímoron en si mateixa. Però en les primeres eleccions van votar massivament, calladament i anònimament als hereus directes del règim que els havia menyspreat, que els havia perdonat la vida i gràcies per la propina. El terra s’estava bellugant davall dels seus peus a una velocitat que no podien assimilar, i calia parar-lo.

surantWEB

Quatre anys després, quan ja li havien trobat la manera a la seua nova missió de ciutadans, amb la mateixa patxorra van votar majoritàriament als socialistes del PSOE, a aquells que, encara llavors, els retrotreien amb les seues sigles a una guerra civil que no havien deixat de recordar amb basarda un sol dia de les seues vides. Aquella estranya i aparentment brusca maniobra responia al mateix principi; era un intent d’aturar el trontoll provocat pels fets del 23F. El que semblava canvi era immobilisme.

Seguir llegint La majoria sigil·losa

Share