De què no parlarem demà

Demà serà notícia… és una secció recurrent que mai no ha fet fortuna en els mitjans, una mala idea per diverses raons. D’una banda, perquè equival a un spoiler, el que déiem esbudellar la notícia quan parlàvem valencià. D’una altra banda —i potser això és el que la fa més incòmoda—, perquè posa de manifest el caràcter previsible de l’actualitat. De ser sinònim de «temps present», la paraula actualitat ha passat a designar, sobretot, «les coses que interessen ara, de què se’n parla ara». Es tracta d’una evolució semàntica substancial. Substitueix el present per la seua aparença. L’accepció triomfant, a més, obvia una cosa fonamental, i és que les coses no atrauen l’atenció de la gent si ningú no li les posa davant dels nassos. Això és el que fan els autodenominats mitjans de comunicació de masses (ells prescindeixen d’això de les masses, perquè lleva molt de glamur), que són alguna cosa més que mitjans, per més que s’entesten a presentar-se com uns humils missatgers.

llegintWEB

Els missatgers tenen bona premsa. Sobre ells s’ha abocat molta compassió. Matar el missatger, arremetre contra ell és un tabú tan arrelat com sospitós. Correspon a la idea que el missatger sempre és innocent, un manat, com els seus avantpassats els coloms des dels temps de Noé. És una idea a revisar, sens dubte. Si més no, abans de deixar que marxe el missatger caldria examinar la mercaderia que ens ha dut. Ens emportaríem més d’una sorpresa. Com és ben sabut, segons l’opinió d’alguna gent aprensiva els coloms són rates amb plomes que van carregades de gèrmens. Exageracions insidioses. Però sí que sembla inevitable que qui fa de mitjancer entre allò que succeeix i els que estan destinats a saber-ho, acabe decidint què mostrar i com fer-ho, o que aprofite el viatge per a portar altres coses a banda de les que declara. Fins i tot pot caure en la temptació de fabricar ell mateix el que repartirà, amb la qual cosa, d’innocent missatger res de res.

Seguir llegint De què no parlarem demà

Share