De cul

Ens alcem tots els matins amb un dia molt ocupat al davant, amb l’agenda ja repleta, tot i que nosaltres no n’hem escrit ni una sola línia. Els qui tenen la suposada sort de tindre un treball es fiquen en una rutina que els resulta de sobres coneguda; els altres, també. Ací no s’avorreix ningú. Un munt d’afers ens esperen. Costa de creure les coses que hem arribat a aprendre. Començàrem posant-nos nosaltres mateixos la gasolina i ara, amb el mòbil, ja fem transferències bancàries, la declaració de renda o la compra del supermercat mentre som al vàter. Potser avui mateix farem totes aquestes coses, i si no en farem altres igual d’insòlites. Mai no hem sabut fer tantes coses ni hem sabut tant sobre tantes altres. I les fem i les sabem perquè ara ja s’ha convertit en una obligació, sota pena de no poder moure’s pel món o paréixer un fava quan ens veiem enmig d’una conversa sobre el desenvolupament sostenible, el programari de codi obert, els efectes del bífidus, els usos del grafè o les òrbites irregulars de les llunes de Plutó, cosa que pot passar en qualsevol moment, perquè ara el coneixement, literalment, el regalen.

equilicontorWEB

Qui va dir per primera vegada que el saber no ocupa lloc no sabia res de tot açò. No li hauria cabut en la testa una estupidesa de tal calibre. Jaume Perich, aquell gran filòsof català injustament oblidat —totes aquestes coses imprescindibles de què ens ocupem, o que més aviat ens ocupen, no li han deixat lloc— va dir que «la religió serveix per a ajudar-nos a resoldre una sèrie de problemes que no tindríem si no existís la religió». Canviem la paraula religió per «tecnologia», «administració» o, fins i tot, «vida quotidiana», i veurem que la cosa no varia molt. Som experts a solucionar problemes relatius a coses que no existirien si no existiren aquestes coses. Som doctes en moltes coses de les quals mai no ens qüestionem la utilitat. I val més així, perquè si la suposada saviesa actual clarejara i deixés entreveure l’enorme ignorància que oculta, els cabells se’ns farien blancs de sobte. La nostra vida ja està escrita, però no pel destí ni per cap voluntat sobrenatural, sinó pels paios que organitzen tot açò, se suposa que per a traure’n profit, encara que és factible qualsevol altra hipòtesi. Una de tantes és que ells tampoc no saben per què fan que fem tot el que fem, un supòsit que converteix el món en un manicomi sense govern, amb tots nosaltres dins i les portes segellades per l’àngel exterminador de Buñuel.

Un es pregunta en què ocupaven el temps tots els que ens han precedit, privats com estaven de televisor, d’aparells de reproducció de qualsevol mena, d’electrodomèstics, de telèfons, d’ordinadors, de consoles de jocs, de rellotges intel·ligents, de GPS, de cotxes que aparquen sols, d’alarmes, de minicàmeres d’acció, de favades que encara ni ens podem imaginar. Què feien quan s’alçaven al matí en companyia d’un parell de gallines, sense més preocupacions financeres que procurar que ningú els robara el canut on guardaven els quatre xavos que tenien, en un entorn tecnològic en què la ferramenta més complexa era el forrellat de la porta, sense res en què entretindre’s, tret de veure com creixen els melons, s’escrostonen les parets, mirar els núvols, veure com un gat li fa la cort a una gata, enrotllar-se un cigarro o jugar a la brisca en arribar la vesprada? Costa de creure que no se sentiren perduts en un món sense endolls, tan parc, tan avorrit, tan silenciós, tan necessàriament abocat a l’oci, al remugueig, a la meditació sense objectiu ni profit.

Famosa és també la frase segons la qual caldria viure la vida dues vegades, una per a aprendre’n i una altra per a fer-ho amb coneixement de causa. Fóra inútil. En tantes vides com ens concedira la fortuna, ens trobaríem amb un munt d’afers urgents que ens obligarien a posposar els afers importants. Sócrates va dir que «el coneixement us farà lliures» i Bacon que «el coneixement és poder». No s’hi deurien referir a tot açò. El coneixement que abunda ara és un saber capat, que no duu enlloc, un coneixement de caràcter fungible, de consum, un estupefaent que ens obliga a anar per més quan els seus efectes s’acaben. I s’acaben aviat. Ni ens fa més lliures ni ens dóna poder, ben al contrari. Ens ensenyen el justet perquè fem trajectes intel·lectuals curtets i no acabem de relacionar allò que hem aprés. Estem instal·lats en una «corba d’aprenentatge» permanent. Aquesta és una altra expressió molt en voga, que fa referència al temps que perdràs aprenent a utilitzar un dispositiu que es tornarà obsolet tot just hages aprés com funciona. Passem d’una corba d’aprenentatge a una altra sense solució de continuïtat.

Per alguna estranya raó, les forces que controlen el món ens volen afaenats. Segurament és perquè sense moviment no hi ha plusvàlua, no hi ha guany, no hi ha lucre. Segurament. El cas és que, sense moviment, la majoria de les coses que ocupen el món perden sentit i, per tant, nosaltres també, si més no davant dels que ens posseeixen. I som seus a través d’aquestes coses, d’aquestes tasques a què hem de fer front a cada minut, en una espècie de moviment perpetu. Aquests paios, qui vulga que siguen, han trobat la solució al dilema d’Heràclit, fent que el riu siga circular, sense entrada ni eixida. Han construït un transvasament des de la desembocadura a l’ullal d’on naix. Que tot fluïsca el que li vinga de gust, però que no s’escape ni un sol peix, aquesta és la consigna.

Share

Un pensament sobre “De cul”

  1. Article/entrada molt interessant i que provoca una reflexió sobre el tema. Cert el que diu l’autor sobre les noves ocupacions que ens creem inútilment; ara bé, em sembla exagerada la comparació amb el “món totalment natural” del camp, de l’absència de tecnologia. Vull pensar que ací radica el punt provocador de l’autor, perquè si no fos per la tecnologia ara no estaria fent aquest comentari i prèviament no hauria llegit el seu text. Potser el tema radica en el fet que com diu la dita popular: tot té un mig i dos vores i, per tant, es tracta d’usar la tecnologia per aquelles coses que realment ens interessen o ens beneficien.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.